Al llarg del segle XX s'han anat considerant mitjans de comunicació social ("mass media"), aquells mitjans de comunicació i informació que, utilitzant dispositius tecnològics, difonen informació de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris, generalment desconeguts pels editors de la mateixa. Els“mass media” clàssics són: la premsa i les campanyes publicitàries (ja en auge el segle XIX), el cinema, la ràdio i, ja en la dècada dels 50), la televisió. En alguns casos, com la ràdio i la televisió, la informació que distribuïen havia de veure's i escoltar-se necessàriament en el moment mateix de la difusió.
Més tard, am
b la progressiva difusió del vídeo entre les llars a partir de la dècada dels 70, les pel•lícules cinematogràfiques s'han anat assimilant més als “self media”, ja que amb els videoclub cadascun les pot obtenir i utilitzar quan vulgues (com passa amb els llibres). I d'alguna manera passa el mateix amb la televisió, ja que podem gravar programes per veure'ls més endavant, encara que en alguns casos perdem l'actualitat dels mateixos.
Més tard, en la dècada dels 80 apareixen dels ordinadors personals (potents, versàtils, manejables i a preus assequibles), que ens ofereixen rapidesa i fiabilitat de procés de la informació, interactivitat i automatització de treballs, capacitat d'emmagatzematge..., incloent funcions per a l'oci (videojocs) i la formació (accés a bases de dades, programari educatiu).
Més tard, am
b la progressiva difusió del vídeo entre les llars a partir de la dècada dels 70, les pel•lícules cinematogràfiques s'han anat assimilant més als “self media”, ja que amb els videoclub cadascun les pot obtenir i utilitzar quan vulgues (com passa amb els llibres). I d'alguna manera passa el mateix amb la televisió, ja que podem gravar programes per veure'ls més endavant, encara que en alguns casos perdem l'actualitat dels mateixos.Més tard, en la dècada dels 80 apareixen dels ordinadors personals (potents, versàtils, manejables i a preus assequibles), que ens ofereixen rapidesa i fiabilitat de procés de la informació, interactivitat i automatització de treballs, capacitat d'emmagatzematge..., incloent funcions per a l'oci (videojocs) i la formació (accés a bases de dades, programari educatiu).
I la xarxa d'ordinadors Internet es converteix en la dècada dels 90 en un poderós canal multimèdia de comunicació interpersonal i social, sincrònic (xat, videoxat, missatgeria instantània...) i també asincrònic (correu electrònic, fòrums...), immensa font d'informació sobre qualsevol tema, i mitjà de publicació global de notícies, documents i creacions personals (pàgines web, blocs, wikis, entorns de publicació, TV on-line...nous "mass media"?) a l'abast de qualsevol persona. Es multipliquen els canals d'informació i comunicació, catalitzadors dels aprenentatges.
L'abast planetari d'Internet i la possibilitat d'accedir a aquesta xarxa en qualsevol moment i lloc (a través d'ordinadors, telèfons mòbils, terminals...) fa que els "mass media" tradicionals (premsa, ràdio, televisió...) també utilitzin Internet per complementar el
s seus canals habituals d'emissió, ampliant així l'abast de la seva difusió. Per tot això cada vegada resulta més difícil establir una separació clara entre els mitjans de comunicació social ("mass media"), els "self media" i els altres mitjans de comunicació interpersonals que ofereix Internet. Però en qualsevol cas, a través dels seus potents canals comunicatius circulen missatges, estereotips i valors que conformen en gran manera les persones, la cultura i la societat en general; són poderosos agents educatius, transmissors de la cultura dominant, però també de les cultures (en plural) i en definitiva de la Cultura (en majúscula).
Aquí deixo una presentació interessant que aprofundeix amb aquest tema:
http://www.slideshare.net/amurrieta/massmedia-3538248
s seus canals habituals d'emissió, ampliant així l'abast de la seva difusió. Per tot això cada vegada resulta més difícil establir una separació clara entre els mitjans de comunicació social ("mass media"), els "self media" i els altres mitjans de comunicació interpersonals que ofereix Internet. Però en qualsevol cas, a través dels seus potents canals comunicatius circulen missatges, estereotips i valors que conformen en gran manera les persones, la cultura i la societat en general; són poderosos agents educatius, transmissors de la cultura dominant, però també de les cultures (en plural) i en definitiva de la Cultura (en majúscula).Aquí deixo una presentació interessant que aprofundeix amb aquest tema:
http://www.slideshare.net/amurrieta/massmedia-3538248
De les eines disponibles al moodle, dins l’apartat d’audiovisuals he escollit “El món per un forat”. Es tracta d’una sèrie de vídeos, fotografies, dibuixos i activitats interactives pensades per ser transmeses i visionades per Internet.
La sèrie va dirigida principalment a alumnes d’educació infantil i cicle inicial de primària, i a tots aquells alumnes nouvinguts que s’inicien en el coneixement de la llengua catalana. Vols recolzar l’observació indirecta dels principals continguts que hi ha a l’àrea de la descoberta de l’entorn natural i social. Com a metodologia general, es parteix de la imatge audiovisual i s’introdueix el text escrit relacionant-lo amb les imatges i dibuixos. Els continguts estan estructurats en tres grans blocs: els éssers vius, els paisatges i la societat. Cada bloc consta de diferents capítols on es tracten centres d’interès que s’aniran actualitzant periòdicament.
A continuació, deixo l’enllaç web en qüestió:
http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
Considero que, a nivell educatiu, eines com “El món per un forat” són molt eficaces per treballar a l’aula, ja que són activitats molt entretingudes on els alumnes descobreixen coneixements interactuant. Eines com aquestes penso que poden incrementar la motivació i les ganes d’aprendre als xiquets i xiquetes, ja que resulten molt interessants i són força atractives.
http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
Considero que, a nivell educatiu, eines com “El món per un forat” són molt eficaces per treballar a l’aula, ja que són activitats molt entretingudes on els alumnes descobreixen coneixements interactuant. Eines com aquestes penso que poden incrementar la motivació i les ganes d’aprendre als xiquets i xiquetes, ja que resulten molt interessants i són força atractives.
17 de novembre del 2010, a les 7:11
Una bona entrada Sara! i en general un bloc genial, es nota que t'has esforçat i li has dedicat temps! Molt bé!!