twitter

Les últimes paraules

2 comentaris
Posted in


Aquestes són les últimes paraules que escric perquè s’ha acabat el mòdul. Espero que tota la informació que ha quedat i quedarà plasmada en aquest bloc sigui molt útil i orienti a la gent que estigui interessada en el món de l’educació en general i en les noves tecnologies en particular.


Personalment, puc dir que he après molt a nivell de procediments i de continguts a l’hora d’elaborar el meu bloc i he pogut contrastar la informació amb les pàgines web d’Internet. A més, he pogut apreciar i conèixer altres punts de vista sobre els programes i recursos que he penjat amb els blocs dels altres companys.


Bé doncs, espero que us hagi agradat i moltes gràcies per visitar la meua pàgina. BONA SORT!


Hot Potatoes

0 comentaris
Posted in


El manual de Hot Potatoes ens diu que Hot Potatoes és “un conjunt de sis eines d'autor, desenvolupat per l'equip del University of Victoria de Canadà, que li permeten elaborar exercicis interactius basats en pàgines Web de sis tipus bàsics.
En aquest tutorial anem a dissenyar tests interactius perquè després d'una lliçó puguem autoavaluar els coneixements adquirits. En finalitzar el test ens proporciona la qualificació que hem obtingut, per la qual cosa és un element important en una web docent. L'elaboració dels test serà amb el programa Hot Potatoes, que ens permet de forma molt senzilla crear una base de dades de preguntes i generar una pàgina web amb el test.

Eines que conté el programa
JCLOZE: Genera un text amb buits en blanc, on hem d'introduir les
paraules que falten.
JQUIZ: Genera una sèrie de preguntes i s'introdueix la resposta en un quadre de text.
JCROSS: Genera mots encreuats amb espais per introduir les respostes.
JMIX: Genera exercicis d'ordenar frases.
JMATCH: Genera exercicis d'associació.
The Masher. Permet compilar, de manera automàtica, els exercicis de Hot Potatoes en unitats didàctiques”.

Hot Potatoes traslladat al món educatiu resulta una eina distreta i atractiva per que l’alumnat aprengui mitjançant activitats i, així, fer unes classes més dinàmiques i diferents.
A continuació deixo una pàgina web on s’utilitza aquest programa:
http://www.educa.madrid.org/portal/web/educamadrid/hotpotatoes

Els Quaderns Virtuals

0 comentaris
Posted in


La XTEC ens diu que Quaderns Virtuals (QV) és “un entorn d'aprenentatge digital que neix i es desenvolupa al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat de portar a la xarxa els quaderns d'exercicis tradicionals. El projecte està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que faciliten al professorat de qualsevol nivell i àrea educatius la creació de recursos didàctics multimèdia per tal d'avaluar el progrés i rendiment de l'alumnat.


Les principals seccions del web són:
• Quaderns Virtuals
El projecte consta de diferents aplicacions web (editor, visualitzador, generador web...) desenvolupades en la plataforma Java que requereixen connexió a Internet i que funcionen sobre diferents sistemes operatius (Windows, Linux, Mac OS i Solaris).
• Biblioteca d'activitats
Recurs que està en desenvolupament i pretén allotjar els quaderns creats per educadors i educadores que vulguin compartir el seu treball. Des d'aquesta secció podeu consultar la base de dades de quaderns i informar-vos sobre com col•laborar en el projecte.
• Documents
Tot tipus de documentació sobre Quaderns Virtuals: articles, guies d'usuari, cursos de creació d'activitats...
• Suport
En aquest apartat trobareu les preguntes més freqüents sobre el projecte Quaderns Virtuals i les seves aplicacions, i l'accés al fòrum per fer-nos arribar els dubtes que no trobeu resolts allà.
• Comunitat
Un espai per començar a constituir una comunitat de persones i institucions interessades en el projecte. Conté totes les novetats i notícies vinculades a Quaderns Virtuals així com una relació d'enllaços a altres webs relacionades amb el projecte”.


En àmbit educatiu penso que aquesta pàgina web és un recurs important i molt útil per a fer activitats amb l’alumnat mitjançant eines multimèdia. El professorat pot crear un quadern virtual, guardar-lo a la biblioteca i, d’aquesta manera, altres en poden fer ús sempre que vulguin. És un mètode entretingut per a que els nens i nenes aprenguin divertint-se.


A continuació deixo un exemple de quadern virtual sobre la comprensió lectora en la llengua catalana:
http://clic.xtec.cat/quaderns/smora/lectures01/html/section_4.htm?&skin=default&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/

La videoconferència

2 comentaris
Posted in


Segons la viquipèdia, la videoconferència és “la comunicació de vídeo i al mateix temps so. La videoconferència permet a un grup de persones ubicades en llocs distints dur a terme reunions com si estigueren en la mateixa sala. És una combinació tecnològica d’àudio, vídeo i xarxes de comunicació que serveix per que grups o individus puguen trobar-se cara a cara en un temps real per interaccionar.


És un sistema de comunicació dissenyat per a portar a terme trobades a distància, el qual, ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb persones de qualsevol part del món; sempre que els sitis web a distància dringuen equips compatibles i un enllaç de transició entre ells.
Amb la videoconferència podem compartir aplicacions, intercanviar punts de vista, mostrar i veure tot tipus de documents, dibuixos, gràfics, fotografies, imatges d'ordinador, vídeos, en el mateix moment; amb el fi de crear, visualitzar i modificar arxius de forma simultània; sense necessitat de que ell o els participants hagin de traslladar-se al lloc en què s'estigui realitzant l'esdeveniment”.



Des d’una perspectiva educativa, considero que la videoconferència pot ser molt útil per a realitzar classes a distància; per exemple quan un mestre o mestra no pot presenciar la classe i ho ha de fer des de casa. A més, també pot ser interessant que una classe d’un centre es comuniqui amb un altre grup d’alumnes d’una altra escola, com ara un col•legi estranger.


A continuació deixo un vídeo sobre les videoconferències:

Delicious

0 comentaris
Posted in


Segons la Wikipedia, Delicious és “un servei de gestió de marcadors socials en web. Permet agregar els marcadors que clàssicament es guardaven en els navegadors i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge denominat folcsonomías (tags). No només pot emmagatzemar llocs webs, sinó que també permet compartir-los amb altres usuaris de de el.icio.us i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors”.

En l’àmbit educatiu, penso que Delicious és un servei força útil per guardar, organitzar, classificar i compartir pàgines web. D’aquesta manera, sempre que hagis guardat un enllaç, podràs consultar-lo després i el trobaràs fàcilment perquè haurà estat classificat prèviament segons el tema. Des del meu punt de vista, aquest servei deu obtenir bons resultats i deu ser utilitzat freqüentment, ja que emmagatzemem marcadors quasi a diari. A més, resulta interessant el fet que permeti que altres usuaris ho vegin i, així, poder posar en comú els webs de cadascú.

Screentoaster

2 comentaris
Posted in


Martín, autor de Miniguias.com, ens diu que ScreenToaster és “un servei web que permet crear un vídeo amb totes les accions que es realitzin en la pantalla de l'ordinador. Hi ha programes específics per a això però aquest servei permet fer la captura i penjar el vídeo directament en el seu web, posteriorment es podrà inserir a qualsevol pàgina web. Encara que no hi ha versió en espanyol, és molt intuïtiu i fàcil de manejar. Ha de millorar algunes prestacions però sembla ser que estan en això”.

A nivell educatiu, considero que Screentoaster és un servei molt interessant i útil, ja que permet gravar els moviments que realitza el mestre/a a la seua pantalla de l’ordinador. D’aquesta manera, si algun alumne/a es perd, no s’aclareix o no se’n recorda d’un procés de cerca d’una pàgina web o de la realització d’alguna activitat, el mestre/a li pot facilitar el vídeo que conté tots els passos que s’han de seguir per dur a terme la tasca. Considero que Screentoaster ha estat una innovació molt encertada en l’àmbit de l’educació, ja que ajuda a recordar procediments realitzats i, com a conseqüència, contribueix a millorar el ritme de la classe.
A continuació, deixo un vídeo com a exemple on s'explica el funcionament del Screentoaster:

Twitter

2 comentaris
Posted in


La Wikipedia ens defineix Twitter com “un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir micro-entrades de text d'una longitud màxima de 140 caràcters denominats com "tweets". L'enviament d'aquests missatges es pot realitzar tant pel lloc web de Twitter, com a via SMS des d'un telèfon mòbil, des de programes de missatgeria instantània, o fins i tot des de qualsevol aplicació de tercers, com pot ser Turpial, Twidroid, Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinkle, Tweetboard, TweetDeck, Xbox, Nokia, Pidgin, Chromed Bird, Echofon, Blackberry, Hootsuite, Twitterfeed, Ubertwitter, Tuenti o Sony Ericsson”.


En el món de l’educació, Twitter és un recurs molt útil per a crear una comunitat, compartir links interessants, recordar dates d’exàmens i de deures. A més, els docents poden manar feina, com ara: fer un resum, crear un escrit lliure i debatre’l, recollir opinions sobre un tema de tota la classe, treballar amb conceptes i vocabulari i reunir dades del món real. Mitjançant aquest servei també es pot comunicar als pares la marxa de la classe, realitzar enquestes…

Educa't 1x1

2 comentaris
Posted in


El Projecte eduCAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.
Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. EduCAT1x1, tot i tenir la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".


Des del meu punt de vista, el projecte educa’t 1x1 és una eina força útil, còmoda i eficaç a l’hora de treballar a l’aula i a casa. Aquest projecte disposa de molts avantatges, però també té desavantatges. És per això que m’agradaria citar-ne un que és el que més em preocupa: la pèrdua de pràctica de l’escriptura a mà, ja que els alumnes s’acostumen a teclejar perquè és més ràpid, nét i còmode. M’imagino que el sistema educatiu no pretén eliminar aquesta forma d’escriptura, però a la llarga el que venç és el pràctic. Davant aquesta realitat, reivindico l’escriptura a mà com a marca única, individual i personal a l’hora d’expressar-nos. Amb això no vull dir que sempre s’hagi d’escriure a mà, sinó que és interessant i important conèixer i evolucionar en el terreny de les TIC perquè és el que obre més camins i està aportant molts avenços, però sense oblidar-nos del llapis i el paper.

Mass media

2 comentaris
Posted in


Al llarg del segle XX s'han anat considerant mitjans de comunicació social ("mass media"), aquells mitjans de comunicació i informació que, utilitzant dispositius tecnològics, difonen informació de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris, generalment desconeguts pels editors de la mateixa. Els“mass media” clàssics són: la premsa i les campanyes publicitàries (ja en auge el segle XIX), el cinema, la ràdio i, ja en la dècada dels 50), la televisió. En alguns casos, com la ràdio i la televisió, la informació que distribuïen havia de veure's i escoltar-se necessàriament en el moment mateix de la difusió.

Més tard, amb la progressiva difusió del vídeo entre les llars a partir de la dècada dels 70, les pel•lícules cinematogràfiques s'han anat assimilant més als “self media”, ja que amb els videoclub cadascun les pot obtenir i utilitzar quan vulgues (com passa amb els llibres). I d'alguna manera passa el mateix amb la televisió, ja que podem gravar programes per veure'ls més endavant, encara que en alguns casos perdem l'actualitat dels mateixos.

Més tard, en la dècada dels 80 apareixen dels ordinadors personals (potents, versàtils, manejables i a preus assequibles), que ens ofereixen rapidesa i fiabilitat de procés de la informació, interactivitat i automatització de treballs, capacitat d'emmagatzematge..., incloent funcions per a l'oci (videojocs) i la formació (accés a bases de dades, programari educatiu).


I la xarxa d'ordinadors Internet es converteix en la dècada dels 90 en un poderós canal multimèdia de comunicació interpersonal i social, sincrònic (xat, videoxat, missatgeria instantània...) i també asincrònic (correu electrònic, fòrums...), immensa font d'informació sobre qualsevol tema, i mitjà de publicació global de notícies, documents i creacions personals (pàgines web, blocs, wikis, entorns de publicació, TV on-line...nous "mass media"?) a l'abast de qualsevol persona. Es multipliquen els canals d'informació i comunicació, catalitzadors dels aprenentatges.


L'abast planetari d'Internet i la possibilitat d'accedir a aquesta xarxa en qualsevol moment i lloc (a través d'ordinadors, telèfons mòbils, terminals...) fa que els "mass media" tradicionals (premsa, ràdio, televisió...) també utilitzin Internet per complementar els seus canals habituals d'emissió, ampliant així l'abast de la seva difusió. Per tot això cada vegada resulta més difícil establir una separació clara entre els mitjans de comunicació social ("mass media"), els "self media" i els altres mitjans de comunicació interpersonals que ofereix Internet. Però en qualsevol cas, a través dels seus potents canals comunicatius circulen missatges, estereotips i valors que conformen en gran manera les persones, la cultura i la societat en general; són poderosos agents educatius, transmissors de la cultura dominant, però també de les cultures (en plural) i en definitiva de la Cultura (en majúscula).

Aquí deixo una presentació interessant que aprofundeix amb aquest tema:
http://www.slideshare.net/amurrieta/massmedia-3538248

De les eines disponibles al moodle, dins l’apartat d’audiovisuals he escollit “El món per un forat”. Es tracta d’una sèrie de vídeos, fotografies, dibuixos i activitats interactives pensades per ser transmeses i visionades per Internet.

La sèrie va dirigida principalment a alumnes d’educació infantil i cicle inicial de primària, i a tots aquells alumnes nouvinguts que s’inicien en el coneixement de la llengua catalana. Vols recolzar l’observació indirecta dels principals continguts que hi ha a l’àrea de la descoberta de l’entorn natural i social. Com a metodologia general, es parteix de la imatge audiovisual i s’introdueix el text escrit relacionant-lo amb les imatges i dibuixos. Els continguts estan estructurats en tres grans blocs: els éssers vius, els paisatges i la societat. Cada bloc consta de diferents capítols on es tracten centres d’interès que s’aniran actualitzant periòdicament.


A continuació, deixo l’enllaç web en qüestió:
http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/

Considero que, a nivell educatiu, eines com “El món per un forat” són molt eficaces per treballar a l’aula, ja que són activitats molt entretingudes on els alumnes descobreixen coneixements interactuant. Eines com aquestes penso que poden incrementar la motivació i les ganes d’aprendre als xiquets i xiquetes, ja que resulten molt interessants i són força atractives.

La prestatgeria digital

0 comentaris
Posted in


Albert Pérez Monfort, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, defineix la Prestatgeria Digital com “un espai des del qual els centres docents i altres entitats relacionades amb la docència i el Departament d'Educació poden crear llibres digitals amb l'alumnat de manera senzilla i còmoda. A mesura que es creen llibres nous, aquests queden emmagatzemats a la prestatgeria i estan a l'abast de tothom qui els vulgui consultar. Els llibres es poden associar a les col•leccions que s'aniran proposant des del Departament d'Educació”.

En el món de l’educació, la prestatgeria digital és un bon recurs per compartir continguts amb diferents escoles i entitats educatives. En aquesta pàgina web es troben llibres elaborats d’una manera senzilla que recullen els coneixements d’un conjunt de professors i alumnes. Resulta interessant perquè hi ha una gran quantitat de llibres, articles, catàlegs…que es poden consultar. D’aquesta manera s’intercanvia informació entre diversos centres, la qual cosa resulta encisadora per als xiquets/es i els docents que han posat ganes i esforç en la realització d’un llibre.

A continuació, deixo un exemple de prestatgeria digital d’un IES:
http://bitacoradelengua.blogspot.com/2008/03/la-prestatgeria-digital.html

Exelearning

0 comentaris
Posted in


L’ExeLearning és un programa creat per Auckland University of Technology i la Tairawhiti Polytechnic. El projecte està finançat pel Tertiary Education Commission de Nova Zelanda.

Amb eXe, qualsevol docent pot construir contingut web didàctic sense necessitat de ser expert en l'edició i marcat amb XML o HTML. Exe pot exportar contingut com a pàgines web autosuficients o com a paquets IMS, SCORM 1.2 o Common Cartridge. Creiem que l’eXeLearning és un excel•lent programa per editar continguts oberts i que pot ser de gran ajuda per a docents amb pocs coneixements tècnics.

Des de la perspectiva de l’educació, considero l’eXeLearning com un programa fascinant per editar activitats per als alumnes. No es tracta de ser un expert, sinó de conèixer el seu funcionament bàsic i crear exercicis sobre qualsevol assignatura.

JClic

2 comentaris
Posted in


JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades...
Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar.
JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.


El JClic està format per quatre aplicacions:
JClic applet
Un "applet" que permet incrustar les activitats JClic dins d'una pàgina web.
JClic player
Un programa independent, que un cop instal•lat permet realitzar les activitats des del disc dur de l'ordinador (o des de la xarxa) sense que calgui estar connectat a Internet.
JClic author
L'eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.
JClic reports
Un mòdul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.


A nivell educatiu, crec que JCLIC és un recurs informàtic molt ampli i interessant perquè aporta molts tipus de jocs per a tots els cursos.
Els alumnes, en general, estan acostumats a aprendre a partir de llibres de texts i discursos dels mestres, la qual cosa, a llarg termini, sol acabar avorrint-los. Per això considero que està molt bé educar utilitzant altres metodologies, com ara el Jclic. Aquesta eina informàtica canvia la dinàmica d’aprendre de l’alumne, ja que assoleix molts coneixements i els posa en pràctica d’una manera més amena, entretinguda i divertida. Així, els xiquets i xiquetes coneixen altres maneres d’aprendre continguts mitjançant l’ús de les TIC.

Finalment, deixo una pàgina web que serveix d’exemple per veure la utilitat del Jclic a una escola:

Caceres del tresor

0 comentaris
Posted in


Segons Jordi Adell, una cacera del tresor és “un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. En aquest text s'explica què és una cacera del tresor, les seves potencialitats didàctiques, on trobar les caceres ja preparades a Internet i com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars”.

D’acord amb la definició d’en Jordi Adell, considero que les caceres del tresor són una eina didàctica molt interessant i útil a l’escola perquè permet a l’alumne/a interpretar, cercar i descobrir informació més enllà dels llibres de text. Penso que és important que el professorat deixi que l’alumnat pensi, reflexioni, opini i fonamenti el seu propi coneixement a partir de l’oferta de recursos informàtics. Aquest és un bon mètode per aprendre, ja que els nens i nenes elaboren les seues propostes i respostes a les preguntes que planteja la cacera del tresor a partir de la seua experiència i recerca per Internet.

Seguidament, deixo dos enllaços web d’exemples de caceres del tresor:
- http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=2720
- http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=919

Webquest

0 comentaris
Posted in


La Wikipedia ens diu que la webquest és “una eina que forma part d'una metodologia per al treball didàctic que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica. L'antecedent d'aquestes activitats ho constitueix l'ús de reptes (challenging learning) en el desenvolupament d'ambients d'aprenentatge basats en tecnologies de la informació que apliquen des dels vuitanta Seymour Papert i els seus deixebles.
Les Webquest són utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació”.

Al meu parer, les webquests són eines molt útils a nivell educatiu perquè permeten aprofundir amb un tema en concret. La webquest sol estar formada per una portada que presenta el tema a tractar, una introducció, una tasca, un procés, una avaluació, una conclusió, uns crèdits i una guia didàctica.

Existeixen webquests fetes a la XTEC que es poden aprofitar, però el més interessant és que qualsevol mestre/a pot crear la seua pròpia adaptant-la al nivell dels seus alumnes, als continguts donats i als seus interessos.

N’és un exemple aquesta webquest sobre els bolets: http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqbolets2/pLantWQCAT/index.HTM

Web 2.0

0 comentaris
Posted in


Segons Christian Van Der Henst, el web 2.0 és “la representació de l’evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l’usuari final. El web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia”.


El web 2.0 conté diverses aplicacions, una de les quals és el Wordle. Segons la pàgina web oficial d’aquest programa (http://www.wordle.net/), Wordle “és una aplicació web per a generar "núvols de paraules" del text que es proporciona.
Els núvols donen més importància a les paraules que apareixen més freqüentment en el text d'origen. Es poden modificar els núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors. Les imatges que es creen amb Wordle són teves per utilitzar com vulguis. Es poden imprimir o guardar a la galeria Wordle per compartir amb els teus amics”.

Des del punt de vista de l’educació, considero que el Wordle pot servir per ressaltar les paraules principals d’un text de qualsevol assignatura. Es tracta de captar visualment els mots més significatius i memoritzar-los més fàcilment.
També es podria treballar amb aquesta eina quan es donen temes concrets, dels quals és força important recordar les paraules clau. Per exemple: quan es treballa el tema de la tardor a l’escola. D’aquesta manera, es pot realitzar un núvol amb els mots que desitgis, escollir el tipus de lletra, el color...i després penjar-ho a l’aula en forma de mural.

Mitjançant el Wordle, he creat un núvol de paraules del camp semàntic dels sentiments com a exemple.










La Pissarra Digital Interactiva

0 comentaris
Posted in


Segons el Dr. Pere Marquès Graells (Departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d’Educació, UAB), la Pissarra Digital Interactiva (PDI) és “un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció”.



D’acord amb la definició citada, afegeixo que la PDI és un aparell tecnològic força interessant i innovador que, actualment, s’està introduint a les aules de totes les escoles. El fet que estiguin tenint èxit es deu a la quantitat d’aplicacions i usos educatius de què disposa. En termes quotidians direm que es tracta d’una mena de pissarra tàctil que permet realitzar moltes activitats interactives i visualitzar qualsevol tipus de document; ja siguin fotos, mapes conceptuals, vídeos, jocs... Aquest recurs innovador realitza les mateixes funcions que un ordinador, ja que no deixa de ser una pantalla tàctil que reflexa les accions que dia a dia fem amb el teclat i el ratolí.



Els wikis

0 comentaris
Posted in


La Wikipedia ens diu que un wiki és “un lloc web les pàgines del qual poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen”.

Per a mi, un wiki és una pàgina web que ofereix la possibilitat de crear un document de manera col·lectiva. Es tracta de redactar un o més escrits sobre qualsevol tema que poden ser modificats o esborrats per altres usuaris. D’aquesta manera, una persona pot crear un article i publicar-lo al wiki i, després, un altre individu pot modificar la informació, afegir contingut o, fins i tot, esborrar-lo.
Considero que, a nivell escolar, un wiki és una eina força útil a l’hora de treballar en equip. També penso que per als alumnes pot convertir-se en un recurs que incrementi les seues ganes de treballar; ja que el fet de publicar un document propi i exposar-lo als companys il·lusiona.

A continuació, he afegit un vídeo per entendre la importància i la utilitat d'un wiki.

Els blocs

2 comentaris
Posted in


Segons la neoloteca de www.termcat.cat, un bloc és “una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos”.

D’acord amb la definició anterior, considero que un bloc és un lloc web ideal per publicar opinions, comentaris, notícies i altres escrits interessants. Es tracta d’una pàgina pensada per a informar-se sobre qualsevol tema, per a compartir diferents punts de vista sobre un assumpte determinat, etc. Els blocs són publicacions personals que s’actualitzen de manera sovint.

A nivell educatiu, els blocs són un recurs informàtic que incrementen la motivació dels alumnes a l’hora de fer activitats, ja que tenen la possibilitat de publicar els seus treballs. També és una eina útil per cercar informació de l’interès del nen o nena i opinar sobre el contingut. A més, es poden adjuntar vídeos, presentacions de diapositives, applets interactius, mapes, esquemes, imatges...

A continuació, he penjat un vídeo que mostra com es crea un bloc pas a pas.
http://www.youtube.com/watch?v=lYls_5BxJRg

La XTEC

0 comentaris
Posted in


Segons la Viquipèdia, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (abreviada XTEC) és “una xarxa telemàtica del Departament d'Educació al servei específic del sistema educatiu de Catalunya. Es va posar en funcionament l'any 1989, en el marc de les actuacions del Programa d'Informàtica Educativa, amb serveis de missatgeria electrònica, noticiari educatiu, accés a bases de dades i teledebats, operant amb estàndards videotex i full-duplex.
Des del 1995 és un servei d'Internet, àmpliament utilitzat pel professorat, els centres docents, els serveis educatius i altres estaments i organitzacions relacionats amb l'ensenyament. Inclou un servei de correu electrònic, informació oficial, recursos pedagògics... A més a més, allotja molts llocs web de professors i centres catalans”.

Per a mi, XTEC és un portal web del sistema educatiu català que ens ofereix la possibilitat d’aprendre i compartir notícies, activitats i treballs. Es tracta d’una xarxa telemàtica que permet posar-nos en contacte amb altres centres de Catalunya. També ens aporta tot tipus d’informació educativa, ja sigui a través de documents, vídeos, jocs... Disposa d’enllaços d’altres webs interessants del món de l’ensenyança que disposen de diferents aplicacions. En definitiva, considero que és un recurs força motivador i útil per al professorat, per tal de reforçar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Les noves tecnologies a l'aula

0 comentaris
Posted in


A partir dels vídeos que hem vist a classe, m’agradaria fer una reflexió sobre les noves tecnologies en el context educatiu.
Avui dia disposem de moltes eines informàtiques que penso que cal aprofitar. Considero que és important tenir-les com a suport a l’hora de treballar per tal de fer-ne ús sempre que calgui.
El món educatiu és molt ampli i abasta moltes formes d’ensenyar diferents. D’aquesta manera, cal tenir en compte els mètodes, procediments i materials que s’han d’emprar a l’aula. Actualment, les escoles estan dotades de nova tecnologia que motiva els alumnes i les alumnes a treballar; com ara les pissarres digitals interactives (PDI) o l’anomenat projecte Educa’t 1x1. Al meu parer, aquests recursos són molt útils perquè disposen de moltes aplicacions educatives que trenquen amb l’ensenyament rutinari (com són els llibres de text) i atrauen els nenes i nenes.
Tanmateix, penso que és imprescindible no perdre mai l’escriptura a mà i no abusar de les noves tecnologies, ja que ens serveixen de suport; no són els únics mètodes d’aprenentatge.